Receptor beta-2 adrenèrgic amb fusió lisozima T4

Grup H · Química i Enginyeria de Proteïnes 2025-2026

Seqüència problema

Aquesta és la cadena aminoacídica analitzada. La identificació de la proteïna o del constructe es fa a partir d’aquesta seqüència, i totes les correspondències amb UniProt, PDB, CATH/ECOD o AlphaFold s’han d’interpretar en relació amb aquesta numeració.

>JC H | 2025-2026 | seqüència problema
DYKDDDDAMGQPGNGSAFLLAPNRSHAPDHDVTQQRDEVWVVGMGIVMSLIVLAIVFGNVLVITAIAKFERLQTVTNYFI
TSLACADLVMGLAVVPFGAAHILMKMWTFGNFWCEFWTSIDVLCVTASIWTLCVIAVDRYFAITSPFKYQSLLTKNKARV
IILMVWIVSGLTSFLPIQMHWYRATHQEAINCYAEETCCDFFTNQAYAIASSIVSFYVPLVIMVFVYSRVFQEAKRQLNI
FEMLRIDEGLRLKIYKDTEGYYTIGIGHLLTKSPSLNAAKSELDKAIGRNTNGVITKDEAEKLFNQDVDAAVRGILRNAK
LKPVYDSLDAVRRAALINMVFQMGETGVAGFTNSLRMLQQKRWDEAAVNLAKSRWYNQTPNRAKRVITTFRTGTWDAYKF
CLKEHKALKTLGIIMGTFTLCWLPFFIVNIVHVIQDNLIRKEVYILLNWIGYVNSGFNPLIYCRSPDFRIAFQELLCLRR
SSLKHHHHHH

Seqüència extreta del fitxer FASTA oficial de selecció 2025-2026. Longitud: 490 aminoàcids. Cisteïnes: 85, 114, 124, 133, 192, 198, 199, 401, 421, 463, 477.

Identificació i estructura de referència

La seqüència anterior defineix la molècula analitzada i evita confondre el nom abreujat del sistema amb una proteïna natural completa. La cerca a RCSB PDB proporciona com a estructura de referència 6PS2 entitat 1, amb cobertura de la seqüència 100.0%, identitat 100.0% i resolució 2.4 Å. La longitud de la seqüència analitzada és de 490 aminoàcids. Registres UniProt candidats: P07550 (receptor beta-2 adrenèrgic, cobertura de l’entitat 64, 3%), D9IEF7/P00720 (lisozima T4/endolisina, domini de fusió). La interpretació principal correspon a ADRB2; els dominis de fusió s’han de discutir per separat.

Camp	Valor
UniProt / gen	P07550; gen: ADRB2
EC / BRENDA	no assignat
Estructura principal	6PS2 entitat 1; difracció de raigs X, 2.4 Å
Cobertura i identitat	100.0% de cobertura; 100.0% d’identitat
Dominis i plegament	receptor GPCR de set hèlixs transmembrana amb lisozima T4 fusionada per estabilitzar la cristal·lització
Estructura secundària i lectura ChimeraX	làmina β: 1, hèlix: 23, regions no assignades: 1; exemples: làmina β 267-272, 278-281, 284-287; hèlix 53-85; hèlix 86-89; hèlix 90-110; hèlix 110-120; hèlix 125-160; hèlix 170-195; hèlix 202-211
Lligands o cofactors a revisar	No s’han identificat lligands no polimèrics en aquesta entrada PDB; els pèptids, cadenes associades o socis polimèrics s’han de revisar per separat.
Trets de constructe	etiqueta d’histidines 485-490 (HHHHHH); flag 1-7 (DYKDDDD); cisteïnes a [85, 114, 124, 133, 192, 198, 199, 401, 421, 463, 477]

Funcionalment, el component ADRB2 és un receptor acoblat a proteïna G per catecolamines; la lisozima T4 és una fusió d’estabilització/cristal·lització i s’ha de tractar com a domini auxiliar. La interpretació funcional s’ha de centrar en el receptor i en el lligand/estat conformacional. La seqüència combina ADRB2, una fusió lisozima T4/endolisina i etiquetes terminals. 6PS2 cobreix tota la seqüència assignada; 5D5A és una estructura compatible per a l’anàlisi del receptor.

Paràmetre	Valor
Proteïna o constructe	ADRB2-T4L
Estructura de referència	6PS2 / 5D5A
Longitud	490 aa
Trets rellevants	FLAG 1-7; His 485-490; fusió GPCR-lisozim

Arquitectura molecular

ADRB2 presenta el paquet de set hèlixs transmembrana propi dels GPCR. La fusió de lisozim es manté separada de la part funcional del receptor, perquè estabilitza el sistema però no participa en la senyalització adrenèrgica.

Figura 1 del grup H — **Figura 1.** ADRB2-T4L: vista global del plegament.

Figura 2 del grup H — **Figura 2.** ADRB2-T4L: elements d’estructura secundària.

Lloc funcional i mecanisme

ADRB2 reconeix lligands adrenèrgics i transmet el senyal cap a proteïnes G. Residus com Asp113, Ser203/Ser207 i Asn312 defineixen interaccions importants de la butxaca de lligand.

**Figura.** Receptor beta-2 adrenèrgic amb fusió lisozima T4; model estructural de referència per separar receptor i fusió. Font: RCSB PDB 6PS2.

La interpretació estructural i funcional d’aquest sistema es pot situar en el context de la literatura experimental corresponent (Cherezov et al., 2007).

Figura 3 del grup H — **Figura 3.** ADRB2-T4L: regió funcional o cavitat principal.

Figura 4 del grup H — **Figura 4.** ADRB2-T4L: superfície molecular.

Modificacions i variants

ADRB2 presenta regulació per palmitoilació i fosforilació en la proteïna humana, especialment en residus de la cua intracel·lular i en cisteïnes properes a la membrana. En aquesta estructura cal remapar aquestes posicions perquè la seqüència inclou una fusió amb lisozima T4 i etiquetes terminals; les modificacions de la lisozima no formen part de la biologia d’ADRB2.

Relació seqüència-estructura-funció

La relació seqüència-estructura-funció es basa en distingir hèlixs transmembrana, residus de la butxaca, fusió de cristal·lització i etiquetes. Aquesta separació és imprescindible per interpretar variants i lligands.

Figura 5 del grup H — **Figura 5.** ADRB2-T4L: contactes amb lligands o cofactors.

Figura 6 del grup H — **Figura 6.** ADRB2-T4L: interfície o estat oligomèric.

Figura 7 del grup H — **Figura 7.** ADRB2-T4L: detall de residus rellevants.

Figura 8 del grup H — **Figura 8.** ADRB2-T4L: representació complementària del model.

Figura 9 del grup H — **Figura 9.** ADRB2-T4L: vista global del plegament.

Figura 10 del grup H — **Figura 10.** ADRB2-T4L: elements d’estructura secundària.

Referències

Cherezov, V. et al. (2007). High-Resolution Crystal Structure of an Engineered Human β2-Adrenergic G Protein-Coupled Receptor. Science. doi: 10.1126/science.1150577. Per a l’estat actiu estabilitzat per nanocòs: Rasmussen, S. G. F. et al. (2011), doi: 10.1038/nature10361.