QIEP

isomerasa de sacarosa

Queralt Datzira, Elsa Gutiérrez i Ariadna Parisi

Grup E · Química i Enginyeria de Proteïnes 2024-2025

Seqüència problema

Aquesta és la cadena aminoacídica analitzada. La identificació de la proteïna o del constructe es fa a partir d’aquesta seqüència, i totes les correspondències amb UniProt, PDB, CATH/ECOD o AlphaFold s’han d’interpretar en relació amb aquesta numeració.

>tr|M1E1F7|M1E1F7_9HYPH Sucrose isomerase OS=Rhizobium sp. MX-45 OX=1071045 GN=mutB PE=1 SV=1 | 2024-2025 | seqüència problema
KPGAPWWKSAVFYQVYPRSFKDTNGDGIGDFKGLTEKLDYLKGLGIDAIWINPHYAspNTDNGYDISDYREVMKEYGTME
DFDRLMAELKKRGMRLMVDVVINHSSDQHEWFKSSRASKDNPYRDYYFWRDGKDGHEPNNYPSFFGGSAWEKDPVTGQYY
LHYFGRQQPDLNWDTPKLREELYAMLRFWLDKGVSGMRFDTVATYSKTPGFPDLTPEQMKNFAEAYTQGPNLHRYLQEMH
EKVFDHYDAVTAGEIFGAPLNQVPLFIDSRRKELDMAFTFDLICYDRALDRWHTIPRTLADFRQTIDKVDAIAGEYGWNT
FFLGNHDNPRAVSHFGDDRPQWREASAKALATVTLTQRGTPFIFQGDELGMTNYPFKTLQDFDDIEVKGFFQDYVETGKA
TAEELLTNVALTSRDNARTPFQWDDSANAGFTTGKPWLKVNPNYTEINAAREIGDPKSVYSFYRNLISIRHETPALSTGS
YRDIDPSNADVYAYTRSQDGETYLVVVNFKAEPRSFTLPDGMHIAETLIESSSPAAPAAGAASLELQPWQSGIYKVK

Seqüència recuperada de UniProt M1E1F7. Longitud: 557 aminoàcids. Cisteïnes: 284.

Identificació i estructura de referència

A partir de la seqüència anterior i de les bases de dades principals de seqüència i estructura, la proteïna s’identifica com a sacarosa isomerasa. L’estructura de treball s’ha d’interpretar sempre comprovant que el PDB triat cobreix prou bé la seqüència analitzada; si hi ha diversos PDB possibles, la resolució només és decisiva després de comprovar cobertura, identitat, estat del lligand i rellevància biològica.

Camp Valor
UniProt / gen M1E1F7; gen: sucrose isomerase
EC / BRENDA 5.4.99.11
Estructura principal 4H2C
Plegament o família enzim de família GH13 amb barril catalític i dominis auxiliars de reconeixement de carbohidrats
Estructura secundària i lectura ChimeraX barril catalític GH13 amb dominis auxiliars; el solc de carbohidrat i els residus àcids conservats defineixen la química
Lligands, cofactors o lloc funcional sacarosa o inhibidors de carbohidrat al centre catalític; els residus àcids conservats executen la química glicosídica

La transferència de residus funcionals requereix conservar la correspondència entre la numeració de la seqüència i la del model estructural, especialment quan l’estructura prové d’un homòleg, d’un domini aïllat o d’un model predictiu. La sucrosa isomerasa reordena l’enllaç glucosídic de la sucrosa i genera productes d’interès alimentari i biotecnològic.

Arquitectura molecular

La sucrosa isomerasa presenta un domini catalític de la família de glicosidases i una cavitat capaç de retenir els dos monosacàrids durant el reordenament de l’enllaç.

Figura 1 del grup E 2024-2025
Figura 1. isomerasa de sacarosa: vista global del plegament.
Figura 2 del grup E 2024-2025
Figura 2. isomerasa de sacarosa: elements d’estructura secundària.

Lloc funcional i mecanisme

La reacció trenca i refà l’enllaç glucosídic sense una hidròlisi completa. La posició relativa de glucosa i fructosa determina la proporció d’isomaltulosa i altres productes.

Esquema químic de la sucrosa; punt de partida per interpretar el reordenament glicosídic catalitzat per sucrosa isomerasa.
Figura. Esquema químic de la sucrosa; punt de partida per interpretar el reordenament glicosídic catalitzat per sucrosa isomerasa. Font: Wikimedia Commons, Sucrose condensation.

La interpretació estructural i funcional d’aquest sistema es pot situar en el context de la literatura experimental corresponent (Ravaud et al., 2009).

Figura 3 del grup E 2024-2025
Figura 3. isomerasa de sacarosa: regió funcional o cavitat principal.
Figura 4 del grup E 2024-2025
Figura 4. isomerasa de sacarosa: superfície molecular.

Modificacions i variants

En el cas dels enzims bacterians/industrials el punt central és l’especificitat de producte i les mutacions de butxaca, més que modificacions posttraduccionals reguladores. Les modificacions, mutacions o variants només tenen valor estructural si s’indiquen amb residu, numeració i equivalència amb el PDB o model usat a les figures.

Relació seqüència-estructura-funció

La relació seqüència-estructura-funció s’ha d’interpretar situant sobre el model els residus que estabilitzen el plegament i els que defineixen el lloc funcional. Les variants, els lligands o els cofactors només són informatius si es manté la correspondència entre la numeració de la seqüència i la del PDB o model utilitzat.

Figura 5 del grup E 2024-2025
Figura 5. isomerasa de sacarosa: contactes amb lligands o cofactors.
Figura 6 del grup E 2024-2025
Figura 6. isomerasa de sacarosa: interfície o estat oligomèric.
Figura 7 del grup E 2024-2025
Figura 7. isomerasa de sacarosa: detall de residus rellevants.
Figura 8 del grup E 2024-2025
Figura 8. isomerasa de sacarosa: representació complementària del model.
Figura 9 del grup E 2024-2025
Figura 9. isomerasa de sacarosa: vista global del plegament.
Figura 10 del grup E 2024-2025
Figura 10. isomerasa de sacarosa: elements d’estructura secundària.

Referències